CUINA VOLCÀNICA

1994, neix el grup Cuina Volcànica.

Un conjunt de restaurants que han consolidat una cuina apassionada basada en els usos gastronòmics mes arrelats a la comarca. Creuen en la necessitat de representar, defensar i promocionar el territori i tota la seva àrea agroalimentaria, que utilitzaran en la seva cuina els productes conreats, criats i elaborats de forma artesanal a la pròpia comarca de la Garrotxa i el seu entorn que han projectat una cuina a l’abast de tots els paladars.

Una cuina de comarca basada en un receptari tradicional, creatiu i atrevit, que fa créixer les inquietuds i les curiositats culinàries pròpies de la zona.
Davant la riquesa i varietat de productes tan nostres, el grup Cuina Volcànica en defensa la seva plena integritat als nostres fogons i en difon les seves curiositats culinàries ben pròpies.

La Garrotxa

Comarca de gran riquesa cultural, arquitectònica i monumental. Sense deixar d’endinsar-nos en la més profunda Alta Garrotxa, gaudint de massissos muntanyosos importants on les vistes hi són excepcionals. Gran nombre d’ermites romàniques, el nostre Parc Natural, boscos, valls i cingleres basàltiques envoltades d’espècies de gran valor botànic i paisatgístic. A Olot, la nostra capital, hi ha edificis amb notes de l’art del modernisme i noucentisme.

Petit pobles encantadors on sembla que el temps s’aturi, i projecti una important riquesa monumental com el castell amb muralles primitives de Santa Pau, el pont romànic (s.XI) de Besalú amb els únics banys jueus descoberts a Espanya, vies romanes que uneixen comarques des fa 2.000 anys, carrers i viles velles amb un especial encant i gran diversitat de rutes i passejades que fan gaudir d’un paisatge ben singular i privilegiat.

La Garrotxa, terra feréstega i de mala petja.

Així definien els nostres avantpassats la nostra terra de volcans, així com avui en defensem amb orgull i energia els productes que s’hi conreen i s’hi troben.

Les característiques volcàniques de la terra garrotxina fan que el sòl sigui fèrtil i de gran riquesa, la qual cosa repercuteix en la cuina de la comarca, on la cultura i la natura es troben al plat. Els nostres productes són ben singulars fàcilment distingibles i conreats en la quantitat suficient per satisfer les necessitats del mercat.
La Garrotxa ofereix moltes més belleses per a les persones que s’interessen per conèixer-la, la gastronomia és un dels seus principals atractius.

Els productes

Fesols de Santa Pau

Les mongetes de Santa Pau, conreades en els sòls volcànics propers a aquesta localitat, són molt apreciades per la finor del seu sabor i pel poc temps de cocció que necessiten. Aquests llegums són menuts, amb una forma força arronyonada i de pell molt prima. Un cop cuits, en la boca són saborosos, amb una textura molt fina, gens farinosa i molt tova. Se sol sembrar de la primera setmana de juny a la segona quinzena de juliol, i la collita és pel setembre.

·

Fajol

El fajol és també conegut amb les denominacions de gra de fajol, blat negre, cairat o blat cairut. Es comercialitza en cru al forns de pa i a les botigues de queviures de les viles on es produeix. En forma de farina, també es distribueix a botigues especialitzades en productes dietètics i vegetarians. També es troba en forma de farinetes, conservades en aigua i sal.

·

Farro

És la farina de blat de moro blanc, cereal conreat tradicionalment a la comarca i que abans s’associava a èpoques de fam. En els darrers temps s’ha recuperat el farro com a cultiu distintiu i per les seves qualitats dietètiques i gastronòmiques. Les varietats que es fan servir per elaborar el farro són el blat de moro blanc, la de gust més fina, el blat de moro del queixal, i el blat de moro de la creu. La més habitual, però, perquè és més productiva, és la de blat de moro groc.

·

Naps negres

Originàriament, eren un producte conreat a les cases de pagès com a mer recurs de subsistència, que solia acabar en alguna escudella. Avui en dia, són uns productes de prestigi, apreciats pel seu sabor delicat. El nap negre és un tubercle de pell negre i carn blanquinosa, llarg i prim, d’una longitud d’uns 20 cm. Es recol·lecta durant l’hivern i es consumeix fins al mes de març. És més fi i saborós que les altres varietats de naps.

·

Patata de la Vall d’en Bas

Tot i que no era un cultiu majoritari, en els darrers anys la patata ha anat adquirint protagonisme en la producció agrària de la Vall d’en Bas.
Els trets diferencials que s’atribueixen a aquesta patata no tenen a veure amb la varietat, ja que es conreen varietats comercials, sinó amb les característiques dels sòls i pel fet d’estar un temps més llarg sota terra, ja que es considera que la patata acostuma a guanyar en gust si és més vella.

·

Tomàquet de Montserrat

També conegut amb el nom de tomàquet de rosa, és una varietat que ha estat objecte d’una recuperació en els darrers anys. El tomàquet de Montserrat és una hortalissa delicada i de baixa productivitat, de gran calibre, força buit per dintre, color extern rosa, i presenta forma de carbassa, amb ondulacions arrodonides i suaus. Té un gust lleugerament dolcenc i refrescant i poca polpa. L’època ideal d’aquest producte és als mesos d’abril a octubre, mesos de la seva collita.

·

Xai de ramat o pigallat

L’alimentació del xai de ramat és exclusivament de pinso de primera qualitat (a més de palla i farratges) i llet materna. En el cas del xai d’engreix, l’animal ha d’haver entrat a l’explotació entre les quatre i les set setmanes, i han de tenir un període d’engreix (només amb pinsos de primera qualitat) durant un període superior als 30 dies. La carn d’aquests xais és més saborosa i suporta millor les coccions per la seva consistència.

·

Vedella ben criada

Els vedells i vedelles s’engreixen a les mateixes explotacions a base de farratges i productes nobles com cereals i lleguminoses. Per tal d’aconseguir una bona transformació del múscul en carn de qualitat, el sacrifici i l’elaboració es realitza en escorxadors autoritzats i controlats pel Consell Regulador. El transport és respectuós amb el benestar animal. El sacrifici i l’especejament es realitzen de forma tradicional, a fi de mantenir la qualitat produïda.

·

Piumoc

És un embotit sec del costelló del porc (al què substitueix en algunes preparacions culinàries) elaborat tradicionalment a l’àmbit domèstic. Es tracta d’una mena de llonganissa seca de sabor molt intens i penetrant. S’elabora amb ossos i carn del costelló del porc, salats i empebrats i triturats. Després de deixar reposar uns dies aquesta barreja, s’emboteix bé i es deixa secar durant un mes abans de poder ser consumit.

·

Formatge serrat d’ovella

Aquest formatge és de llet d’ovella i s’elabora de forma artesana a partir de la llet crua. De coagulació làctica i pasta tova, passa un temps de maduració d’unes 8 setmanes a la cava. És elaborat de primavera a tardor. És un formatge dur, baixet, consistent i atapeït. Per fora és de color groc, amb una pell molt fina i llisa, d’aparença cerosa, sense cap esquerda. En boca, és intens i un xic picant.

.

Recuit

Producte elaborat amb llet de cabra pasteuritzada procedent d’explotacions ramaderes de la comarca, i quallat mitjançant quall vegetal o animal. Antigament la seva producció era una activitat tradicional a les cases de pagès amb ramaderia. Es va començar a elaborar de forma comercial fa uns 16 anys.

·

Altres productes

Coca de llardons, Modernistes, Tortell d’Olot, Pa de llenya, Ratafies, Herbes aromàtiques, Bolets de tot tipus, Mató, Iogurts.